ESTIU

Saps com actuar a la platja davant la picada d'una medusa? I si et claves el punxo d'un eriçó de mar? Mosquits, aranyes, mosques, paparres, etc. estem més temps a l'aire lliure, amb la pell més exposada i amb això les incòmodes picades. A continuació t'explico com actuar en cada ocasió.

ANIMALS AQUÀTICS

Meduses: a les nostres platges n’hi acostumen a haver, si se'n troba una i es toca pot produir una intensa picor i dermatitis.

Tractament i actuació

•  Rentar la ferida amb aigua salada sense tocar l’àrea afectada.
•  Eliminar qualsevol tentacle que hagi quedat enganxat amb una tovallola humida. No es pot tocar per retirar-lo, cal fer una barreja de bicarbonat sòdic i fang o amb vinagre.
•  Si fa mal, es pot prendre un analgèsic.

Eriçons: els eriçons poden punxar, més que picar. Les pues són calcàries i s’han de treure de seguida.

Tractament

•  Treure de seguida les pues.
•  Rentar la zona i aplicar un antisèptic.
• Si les pues, de naturalesa calcària, queden incrustades, es pot provar d’estovar-les amb vinagre perquè es dissolguin.

Escorpins de mar: estan mig enterrats sota la sorra, claven les pues de l’aleta dorsal als peus dels banyistes i fan molt mal.

Tractament

• Treure les pues amb unes pinces.
• Rentar-ho amb aigua salada.
• El verí d’aquest escorpí és termolàbil, per això cal submergir de seguida el peu, o la part afectada, en aigua calenta.
• Si fa mal es pot prendre un analgèsic.

INSECTES

Hematòfags

Mosques, mosquits i tàvecs: preferentment ataquen les zones descobertes del cos. Com el seu nom indica, succionen la sang, injectant a la vegada a la "víctima" una secreció de saliva que és la que provoca la picor.

Tractament

• De manera preventiva es recomana l’ús de camises i pantalons de màniga llarga a partir de la posta de sol i aplicar repel•lents o insecticides, en els indrets on hi hagi molts d’aquests insectes.
• Aplicar loció de calamina o una pomada d’hidrocortisona.

Himenòpters

Abelles, vespes, borinots i formigues: no són freqüents les complicacions, però de vegades poden presentar-se reaccions individuals d’hipersensibilitat i anafilaxi. La picadura d’abella generalment produeix una reacció local, dolor i inflamació.

Actuació i tractament

• En el cas de les abelles, treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que s’escampi el verí.
• Rentar amb aigua l’àrea afectada.
• Desinfectar amb un antisèptic.
• Aplicar gel o compreses fredes.
• Si el dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihistamínic per alleugerir la picor.
• Les formigues mosseguen, no piquen. El seu verí és àcid fòrmic, que es pot combatre amb solucions d’amoníac.

Els himenòpters piquen amb més facilitat les persones que es mouen constantment, les que es perfumen i les que vesteixen amb colors vius.

 ANIMALS TERRESTRES

Artròpodes

Escorpí de terra: l’escorpí injecta verí amb un fibló que té a la punta de la cua.

Actuació i tractament

• Treure el fibló sense fer servir pinces per evitar que s’escampi el verí.
• Rentar amb aigua l’àrea afectada.
• Desinfectar amb un antisèptic.
• Aplicar gel o compreses fredes.
• Si el dolor no remet, es pot prendre un analgèsic i un antihístamínic per alleugerir la picor.

Aranyes: la seva picada pot produir dolor, eritema o equimosi.

Tractament

• Desinfectar la ferida.
• Aplicar una pomada antipruriginosa.

Paparres: Les paparres o llagostes es fixen a la pell per xuclar la sang. Si et pica una paparra cal anar amb compte perquè pot produir nombroses malalties. Abunden als boscos, plantes grans i pastures altes. El risc de picada augmenta a la primavera i l’estiu.

Tractament

•  Prèviament, es pot prevenir la picada utilitzant camises i pantalons de màniga llarga.
•  Si ja ha picat, cal humitejar la pell amb alcohol o benzina per facilitar que la paparra es desenganxi de la pell. Si s’ha d’extreure, cal fer-ho en direcció cap amunt i perpendicularment a la pell.
•  Rentar amb aigua i sabó.
•  Desinfectar amb alcohol.
•  Si no desapareixen les molèsties, cal demanar consell mèdic.

A TENIR EN COMPTE

• S’ha de donar especial importància a les picades o mossegades si la víctima és una criatura o nen petit.
•  Igualment les picades a la boca o laringe han de ser tractades molt ràpidament.
• El rentat i la desinfecció són el primer pas per a una bona recuperació i per evitar conseqüències.

També és temps de fer les maletes, ens preocupem per la roba i el calçat que ens portarem, però no sempre ens preocupem per la farmaciola de viatge, ni que mesures hem de prendre quan viatgem a destinacions exòtiques, amb risc per a la nostra salut (aigua, malalties tropicals, picades, etc.) A continuació parlarem de tot això.

ME'N VAIG DE VIATGE, QUÈ HE DE FER?

• Es recomana una visita prèvia al metge per avaluar l'estat de salut. Si estàs prenent algun medicament assegura't que el podràs trobar en el país on vas o porta'n en quantitat suficient.

• Cal disposar d'una assegurança mèdica adequada al tipus de viatge.

• Emporta't roba de fibres naturals (cotó, lli), lleugera, còmoda, de colors clars, màniga llarga i pantaló llarg. El calçat serà ample, per evitar les butllofes per fricció i de material transpirable per les infeccions per fongs. Haurà de cobrir el peu, (cal endur-se'n un parell de recanvi).

• No t'oblidis les ulleres de sol, la gorra i la crema de protecció solar total.

L'AIGUA

• Pot transmetre malalties infeccioses.
• Beu-ne de sempre d'envasada i que te l'obrin davant teu o bé tractar-la. Rebutja els glaçons que podrien estar preparats amb aigua contaminada.
• Renta't les dents amb aigua potable.

ELS ALIMENTS

• No mengis aliments crus o semicuits (amanides, carn, peix, verdures, marisc).
• Evita menjar fruita sense pelar.
• No consumeixis llet ni derivats sense garantia higiènica o bull-la 15 minuts.
• Cal que vagis amb compte amb la rebosteria i gelats per la seva fàcil contaminació.
• El cafè i les infusions, per la temperatura a què se sotmeten, tenen una seguretat més gran.
• Evita les begudes o sucs no embotellats.
• Procura evitar els aliments dels llocs ambulants. No reuneixen garanties suficients.
• Evita maioneses i cremes.

Altres precaucions

• Evita el contacte amb qualsevol tipus d'animal, fins i tot els domèstics.
• Evita el bany a rius i llacs o informa't del seu risc.
• No caminis mai descalç i vigila on trepitges.
• Pel que fa a les malalties de transmissió sexual el preservatiu és el mitjà que ofereix més seguretat.

QUINES VACUNES M'HE DE POSAR?

Atès que la vacunació dependrà del teu estat vacunal previ, del lloc on vagis i sobretot del temps de què disposis entre l'administració de les vacunes i l'inici del viatge, la prescripció l'han de fer els metges dels centres internacionals de vacunació, després d'una consulta personalitzada.

ALGUNES VACUNES ASSOLEIXEN EL SEU EFECTE PROTECTOR AL CAP DE 15 DIES O D'UN MES. CAL QUE HO TINGUIS EN COMPTE!

Una malaltia molt estesa a tots els països tropicals és el paludisme, que pot resultar greu. És per això que cal prevenir-la amb quimioprofilaxi i mesures que eviten la picada del mosquit transmissor.

LA SÍNDROME DE LA CLASSE TURISTA

O síndrome de la classe econòmica, com l'anomenen al Japó, deu el seu nom al poc espai existent entre els seients d'aquesta zona de l'avió, on els passatgers romanen moltes hores asseguts. Aquesta immobilitat perjudica la circulació sanguínia i pot ocasionar la formació de coàguls a les venes de les cames.

1. Coàgul ilíac. Afecta a tota la cama i provoca dolor intens i inflamació.
2. Coàgul femoral. Dolor i inflamació en la zona superior del genoll.
3. Coàgul de la cama (zona ventral). Lleugera inflamació i dolor lleu.
4. En les zones afectades es formen coàguls que obstrueixen el flux sanguini. Una part del coàgul pot separar-se i obstruir fatalment els pulmons.

A qui pot afectar? A qualsevol persona, encara que gaudeixi d'un bon estat de salut i practiqui esport de forma habitual. No obstant això, existeixen certs col•lectius amb més factors de risc:

• Persones grans.
• Dones embarassades.
• Persones obeses.
• Fumadors.
• Dones que prenen anticonceptius orals.
• Persones que pateixen malalties cardiovasculars, així com aquelles que hagin patit episodis de trombosi.

Quan un vol té una durada superior a 4 hores, es recomanen una sèrie de mesures preventives:

• Moure les cames a intervals regulars, com a mínim una vegada cada hora.
• Estirar els braços i les cames en el propi seient.
• Realitzar algun exercici senzill, com per exemple aixecar la punta del peu de forma enèrgica i moure els dits durant uns segons, recolzant el taló a terra. Posteriorment, realitzar l'exercici a la inversa.
• Aixecar-se de tant en tant.
• No col•locar equipatge sota l'espai del seient davanter.
• No dormir en posicions incòmodes o amb les cames creuades.
• Vestir amb roba elàstica que faciliti la circulació.
• No ingerir fàrmacs hipnòtics ni inductors del son.
• Beure abundant líquid (aigua).
• Evitar les begudes alcohòliques.
• No prendre te ni cafè.
• Si no existeixen contraindicacions, prendre un comprimit d'aspirina abans d'iniciar el vol.

QUÈ M'HE D'ENDUR A LA FARMACIOLA?

Tingues en compte la durada del viatge. Porta la teva medicació habitual en quantitat suficient.

• Material de cura: antisèptics tòpics, gases, benes, esparadrap, tisores, pinces, termòmetre, xeringues d'un sol ús.
• Analgèsics / antitèrmics.
• Antiàcids.
• Antibiòtics.
• Antidiarreics.
• Laxants.
• Antifúngics tòpics.
• Antial•lèrgics / antihistamínics.
• Antiinflamatori d'ús tòpic i oral.
• Algun col•liri o bany ocular, sobretot en el cas de portar lents de contacte.
• Llàgrimes artificials.
• Crema de protecció solar.
• Repel•lent d'insectes. Mosquiteres, si cal.
• Productes per tractar l'aigua: hipoclorit i/o tintura de iode al 2%.
• Preparats per a rehidratació oral.
• Medicació per a la prevenció del paludisme, si cal. Per a una bona conservació dels medicaments vigila on deixes la farmaciola. La humitat i la calor poden alterar l'estat del seu contingut. El teu farmacèutic o metge t'aconsellaran sobre els medicaments més adients.

NO OBLIDIS QUE...

Tot i haver tornat del viatge cal continuar prenent alguna medicació (paludisme). Algunes malalties tropicals no es manifesten immediatament i poden presentar-se mesos després de la tornada. En cas de qualsevol trastorn caldrà que informis el teu metge del viatge fet en els darrers 12 mesos.

CENTRES DE VACUNACIÓ PER A VIATGERS

Serveis de Sanitat Exterior C/ Bergara, 12, baixos 08002 Barcelona Telèfon: 935 209 663 Horari: dilluns a divendres de 9 a 14 h.

Unitat de Malalties Tropicals i Salut Internacional Drassanes Av. Drassanes, 17-21, planta baixa 08001 Barcelona Telèfon: 934 412 997 Hospital de Bellvitge.

Servei de Medicina Preventiva C/ Feixa Llarga, s/n Antiga Escola d'Infermeria, 4a pl. 08097 L'Hospitalet de Llobregat Telèfon: 932 607 557 (matins) Telèfon: 932 607 690 - 932 607 650 - 932 607 680 (tardes)

Centre de Vacunacions Internacionals Hospital Clínic C/ Rosselló, 163, 5a pl. 08036 Barcelona Telèfon: 932 275 486 Horari: dilluns a divendres de 8.30 a 16 h.

CAP Anoia Pg. Verdaguer, 170 08700 Igualada Telèfon: 938 053 500

CAP Osona Pl. Divina Pastora, 6 08500 Vic Telèfon: 938 890 222

CAP Vinyets Rda. Sant Ramon, 187 08830 St. Boi de Llobregat Telèfon: 936 525 013

CAP Fondo Mossèn J. Verdaguer, 118 08922 Sta. Coloma de Gramenet Telèfon: 933 922 213

Hospital Vall d’Hebron Servei de Medecina Preventiva Pg. de la Vall d'Hebron, 119 -129 08035 Barcelona Telèfon: 934 894 214

Hospital Parc Taulí Servei d'Infeccions Parc Taulí, s/n Telèfon 937 231 010 / 937 458 288 08204

Sabadell Hospital Sant Joan de Déu Unitat d'atenció al nen que viatja Pg. Sant Joan de Déu, 2 Telèfon: 93 280 40 00, ext. 2707 Esplugues de Llobregat

Hi ha un centre a Tarragona, Lleida i Girona Cal demanar dia i hora de visita en tots els centres