Què és
La paraula fibromiàlgia (FM) significa dolor en els músculs i en el teixit fibrós (lligaments i tendons). La fibromiàlgia es caracteritza per dolor musculoesquelètic generalitzat i sensació dolorosa a la pressió en uns punts específics (punts dolorosos). Aquest dolor s'assembla a l'originat en les articulacions, però no és una malaltia articular.
La fibromiàlgia és freqüent, la pateix entre el 2% al 6% de la població, sobretot dones. Pot presentar-se com a única alteració (fibromiàlgia primària) o associada a altres malalties (fibromiàlgia concomitant).
Símptomes
En termes generals podem dir que la fibromiàlgia consisteix en una anomalia en la percepció del dolor, de manera que es perceben com a dolorosos, estímuls que habitualment no ho són. A més de dolor, la fibromiàlgia pot ocasionar rigidesa generalitzada, sobretot en aixecar-se als matins, i sensació d'inflamació mal delimitada en mans i peus. També poden notar-se formiguejos poc definits que afecten de forma difusa sobretot a les mans. La persona que busca l'ajuda del metge sol dir "em dol tot", però altres vegades és referit com a coïssor, molèstia o neguit.
Amb freqüència el dolor varia en relació amb l'hora del dia, el nivell d'activitat, els canvis climàtics, la falta de somni o l'estrès. A més del dolor, la fibromiàlgia ocasiona molts altres símptomes: el 90% dels pacients tenen cansament, el 70-80% trastorns del somni i fins a un 25% ansietat o depressió. També són molt freqüents símptomes com a mala tolerància a l'esforç, sensació de rigidesa generalitzada (sobretot en aixecar-se als matins), sensació d'inflamació mal delimitada en mans i peus, formiguejos que afecten de forma difusa sobre a les mans, jaquecas, dolors en la menstruació, còlon irritable, sequedat en la boca i els ulls.
Causes
No es coneix la causa d'aquesta alteració, però es pensa que hi ha molts factors implicats. Hi ha persones que desenvolupen la malaltia sense causa aparent i en unes altres comença després de processos identificables com pot ser una infecció bacteriana o viral, un accident d'automòbil o en altres casos apareix després que una altra malaltia coneguda limiti la qualitat de vida (artritis reumatoide, lupus eritematós, etc.). Aquests agents desencadenants no semblen causar la malaltia, sinó que el que probablement fan és despertar-la en una persona que ja té una anomalia oculta en la regulació de la seva capacitat de resposta a determinats estímuls.
Diagnòstic
La fibromiàlgia es reconeix com una síndrome, la qual cosa significa que el reumatòleg la identifica quan troba en una persona determinada unes alteracions que concorden amb les que han estat prèviament fixades per experts per al seu diagnòstic. És molt important establir un diagnòstic ferm perquè estalvia una peregrinació a la recerca de diagnòstics o tractaments, millora l'ansietat que produeix trobar-se malament sense saber per què i permet fixar objectius realistes.
Tractament
La malaltia no té curació definitiva. L'objectiu del tractament és millorar el dolor i tractar els símptomes acompanyants, per a aconseguir una gran millora en la qualitat de vida d'aquests pacients. És important conèixer la naturalesa de la malaltia i quals són els factors desencadenants de brots, realitzar tractament de les alteracions psicològiques associades si n'hi ha (ansietat i depressió) i exercici físic suau diàriament.
- És important establir les millors condicions per a un somni reparador:
- Tenir un llit no excessivament tova ni excessivament dura, així com un coixí baix.
- Evitar la ingesta de substàncies i begudes estimulants, les temperatures extremes i els sorolls i llums.
Els analgèsics disminueixen de manera parcial el dolor i només els ha de prendre si el seu metge li ho indica. Altres grups de medicaments utilitzats són els relaxants musculars que han de prendre's en tandes curtes i alguns fàrmacs antidepressius que augmenten els nivells de serotonina i que milloren els símptomes de la fibromiàlgia, però tots ells han de subministrar-se sota prescripció mèdica.
Evolució
Malgrat tenir un caràcter benigne perquè no produeix seqüeles físiques (no destrueix les articulacions, no ocasiona lesions irreversibles ni deformitats) ni influeix en la supervivència del pacient, l'impacte que origina en la qualitat de vida de qui la pateix és molt variable d'unes persones a unes altres podent ser limitant.