El canvi d'estil de vida a l'estiu, quan platges i piscines es converteixen en un escenari quotidià, i la humitat que provoquen els banyadors i biquinis entre bany i bany fan, a més d'altres factors, que l'aparició d'infeccions vaginals augmenti respecte a altres èpoques de l'any.
Els símptomes principals que les dones pateixen són picors, coïssor e irritació, acompanyat d'una inflamació dels genitals i possibles canvis de coloració i consistència del flux vaginal. El principal motiu pel qual la humitat es converteix en un facilitador d'infeccions és per l'alteració del PH. Aquest incideix en la producció d'aquest tipus d'infeccions que es creen a la vulva, la vagina o tots dos llocs alhora i, entre les quals, la més freqüents associada al factor humitat són la candidiasi, coneguda com la infecció per fongs i la vaginosi bacteriana.
Candidiasi vaginal (vaginitis): és una infecció ginecològica causada per un fong anomenat Candida albicans, que provoca un quadre d'inflamació a la vagina i la vulva (part externa de la vagina), per la qual cosa també es coneix com vulvovaginitis per Candida. La inflamació genital de la candidiasi es caracteritza per signes i símptomes d'envermelliment local, pruïja intens i flux vaginal.
Vaginosi bacteriana: consisteix en una alteració massiva de la flora vaginal en la qual s'observa un important augment de bacteris, entre les que destaquen Gardnerella vaginalis i Atopobium vaginae. Aquests bacteris provoquen l'absència o reemplaçament dels lactobacils, que són els microorganismes beneficiosos que de forma majoritària constitueixen la flora vaginal. Els principals símptomes són l'olor de la secreció vaginal, el que s'identifica com olor de peix i un flux pudent i grisenc. Aquesta olor és més forta després d'haver mantingut relacions sexuals o durant el període. És important esmentar que no es desenvolupen processos inflamatoris com ocorre en les vaginitis.
Tractaments:
En ambdós casos la utilització de probiòtics vaginals és imprescindible ja que la flora bacteriana és l'encarregada de mantenir a ratlla aquest tipus d'alteracions. Si la infecció està causada per un fong a més hi haurà d'acudir al metge perquè recepti un tractament antifúngic adequat.
També una higiene íntima adequada.
Per determinar el pH del producte de neteja íntim més adequat, poden distingir-se dos casos:
Diàriament, fora de qualsevol patologia, el pH fisiològic mitjà d'aquesta zona és una mica més àcid que el de la resta del cos, per la qual cosa podran utilitzar-se productes amb un pH situat entre 4,5 i 8/9. Passa el mateix amb la neteja corporal de la resta del cos: fora d'aquests límits, el producte pot resultar massa agressiu per a la pell i les mucoses.
En cas de vaginitis, cal recomanar un pH neutre o lleument alcalí (entre 7 i 9), que s'oposa al desenvolupament dels fongs. En efecte, aquests es multipliquen més fàcilment en un medi àcid.